menú PROVA

els estadis del yoga (1)

Sovint concebem el yoga com un seguit de postures (Asana) i tècniques respiratòries (prANAyAma) d’efectes terapèutics i com un procés meditatiu que ens aporta beneficis psicològics. Però aquesta és una visió molt reduccionista d’allò que és el yoga.

El núm 82 de la revista Yoga, de l'AEPY, ha publicat un extracte d'aquest article. 
 



Svami Satyananda Sarasvati ens apunta que “En la tradició de l’hinduisme el mot yoga té un significat molt més ric, tal com denoten algunes de les definicions tradicionals que s’expressen en diferents textos: ‘El yoga es el ferm control dels sentits’, diu Yama a la kaTha upaniSad. kR^ishna a la bhagavad gItA n’exposa diferents definicions: ‘A l’estat d’equanimitat (samatva) se l’anomena yoga (2:48)’, ‘Es coneix com a yoga, la separació del contacte amb del dolor’, o ‘El yoga és la destresa en l’acció (2:50)’. El brahmANDa purANa afirma que ‘Yoga és poder –domini, esplendor- (aishvarya)’ i patañjali el defineix com: ‘la cessació de les modificacions de la ment’[1]”. A la maitrAyaNi upaniSad (6.28) yoga és el coneixement de l’Ésser al qual s’arriba transcendint el jo individual[2]:

S’ha dit en altra part: “Qui va més enllà dels elements, els sentits i els seus objectes, pren l’arc la corda del qual és la vida mendicant i la fusta del qual és la fortalesa, i amb la fletxa de la humiltat colpeja el que és l’últim guardià de la porta del brahman[3] –coronat d’engany, amb ornaments fets d’angoixa i enveja; amb la peresa, la beguda i la impuresa per bastó, guardià de la seva arrogància, que pren l’arc la fletxa del qual és la còlera i la fusta del qual és la seducció, i amb la fletxa de l’angoixa colpeja tots els éssers- i després de colpejar-lo, creua amb la síl·laba oM com a nau a l’altre costat de l’espai del cor; l’espai interior se li fa visible aleshores, i tal com aquell que desitja minerals entra poc a poc a la mina, tal vegada així entrarà a la llar del brahman. D’allà passarà a la cavitat del brahman, feta de quatre reds[4], gràcies a la instrucció que haurà obtingut d’un mestre. Aleshores s’alçarà, pur, purificat, buit [shUnya], en calma, sense prANa, sense Atman, infinit, incorruptible,ferm, etern, no nascut, autònom, en la seva pròpia grandesa. Aleshores, veient-se a sí mateix en la seva pròpia grandesa, observa la roda del saMsara com una roda en moviment”. És així que s’ha dit:
“al mortal que es controla[5] durant sis mesos
i està alliberat per sempre,
yoga infinit, suprem, amagat,
total se li concedeix.
Però el mortal penetrat de rajas i tamas,
per més que s’esforci en la concentració,
si està posseït per fills, dones i família,
no hi tindrà part”

Vegem  com es descriuen els estadis del camí del yoga en cinc textos clàssics: els yogasUtra de patañjali, la maitrAyaNi upaniSad, el haTHa pradIpika, el gheraNDa saMhitA i el gorakSa sataka.

patañjali descriu als yogasUtra un yoga de vuit components. El yoga descrit per patañjali apunta a un procés d’eliminació de tota conceptualització i dels moviments de la ment a través d’abhyAsa (la pràctica) i vairAghya (el des-afecte), la recitació de l’OM i el coneixement discriminatiu (viveka khyAti). patañjali estableix el concepte de kryiA yoga [kriyA: acció] del qual emergiran els fonaments per a una pràctica quotidiana i continuada a través de set etapes que condueixen a kaivalya, l’alliberament (del sofriment).

La maitrAyaNi upaniSad (6:18) ens remet a un yoga de sis membres per atènyer l’Ésser, l’essència de totes les coses, allò que, al principi “era el brahman, únic, infinit: infinit cap a l’Orient, infinit cap al Sud, infinit cap a Occident, infinit cap al Nord, cap amunt i cap avall, en totes les direccions. Està mancat d’Orient i de les altres direccions, no té través, ni dessota, ni damunt. Més enllà de qualsevol concepte, aquest Atman suprem està més enllà de tota mesura; no ha estat engendrat, està més enllà de tota raó i de tota intel·lecció; el seu Atman és l’espai. Quan tot es destrueix, només ell vetlla (6:17).”

La práctica del haTHa yoga [haTHa: força] té el seu esplendor entre els segles x-xiv dC. Hi ha nombrosos textos, tres dels quals són especialment coneguts: el haTHa pradIpika, el gheraNDa saMhitA i el gorakSa sataka.
- svAtmArAma (probablement entre els ss xiv-xvi; il·lustre descendent de sahajananda i primer de la seva línia) descriu al haTHa pradIpikA el yoga de quatre components
- el gheraNDa saMhitA, d’autor desconegut, és un text que es considera posterior al haTHa pradIpikA. El text descriu el yoga de set components
- goraknath estableix un yoga de sis estadis (que no coincideixen amb els de la maitrAyaNi upaniSad). Fundador de l’ordre dels kamphata, goraknath se situa al segle xi-xii i se li atribueix l’autoria del gorakSa sataka i del siddha siddhAnta paddhati. És, amb caurangi, un dels principals deixebles de matsyendranath.

yoga, una metodologia per eliminar el dolor
L’aflicció no és una malaltia vital sinó cognitiva que té el seu fonament en la ignorància que ens contreu a una individualitat finita. A 2:15 patañjali fa esment a tres tipologies de dolor[6]
1.   el dolor del canvi [pariNAma-dUkha; al SN vipariNAma-dukkhatA],
2.   el dolor aflictiu, o del sofriment [tApa-duHkha; al SN: dukkha-dukkhatA]
3.   i el dolor de les impressions latents [saMskAra-duHkha; al SN: saMkhAra-dukkhatA]

i ens diu que
  1. El dolor que encara no ha arribat, pot evitar-se [heya] [heyaM duHkham anAgatam (YS 2:16)]
  2. Hi ha una causa [heya-hetu] d’aquest dolor evitable: el contacte que permet l’experiència sensorial entre el subjecte i l’objecte [draSR^idR^ishyayoH saMyogo heyahetuH (2:17)]
  3. El mitjà per eradicar [hAna] allò que és evitable és l’aïllament de la consciència [tadabhAvAt saMyogAbhAvo hAnaM tad dR^ishH kaivalyam (2:25)] respecte la naturalesa, que és canvi [pariNAma] constant i inconscient [acetanA] però capaç de reflectir la llum de la consciència (testimonial i immutable [apariNAmiNI]). Quan la consciència queda atrapada en la matèria, s’identifica amb la limitació i crea un ens autònom subjecte al plaer i al dolor, al gust [rAga] i al disgust [dveSa], a la por a la mort [abhiniveSa] i a la ignorància [avidyA].

samAdhi, objectiu del yoga
Com hem vist, el mot ‘yoga’ s’usa amb significats molt diversos. Etimològicament deriva de yuj- que pot significar ‘lligar, posar el jou’ però també ‘connexió, unió, conjunció, combinació’ i ‘ús, utilització; execució, pràctica, mètode’. Al seu comentari vyAsa afirma que yoga és samAdhi, una paraula que sovint es tradueix per ‘èxtasi’ i també per ‘concentració’ i ‘absorció’. vAcaspati mishra (ix dC) feia notar que yoga deriva de l’arrel yuja, ‘concentració’ i no de l’arrel yuji, ‘conjunció’.

Les precisions de vyAsa i vAcaspati mishra ens donen una idea de quina mena d’unió parlem: la subjecció de l’atenció –o de la consciència- fins a arribar a una condició extàtica en què es transcendeixin els mecanismes de la ment.

El mètode que prescriu patañjali per eliminar el dolor és la visió intel·lectiva, el flux constant de coneixement dicriminatiu [viveka-khyAti] és el mitjà que eradica (la ignorància, font de dolor) [vivekakhyAtir aviplavA hAnopAyaH (YS 2:26)]. El yoga és el camí que culmina en el samAdhi. Amb tot, patañjali iniciarà el seu tractat afirmant que yoga és la supressió de les modificacions de la ment [(YS 1:2) yogaH cittavR^itti nirodaH] i no introduirà el concepte de samAdhi fins ben entrat el capítol primer dels yogasUtra. Aleshores s’hi referirà en uns termes que ens remeten a un procés gradual de focalitzacó i calma de l’activitat mental que mena a la superació de la distinció entre el subjecte que experimenta i l’objecte experimentat.

1:17 Quan s’arriba a la concentració amb l’ajut de vitarka [raó, estudi analític, inferència], vicAra [pensament, meditació, visió interior], Ananda [joia], asmitA [sentit del jo, consciència d’un mateix] es denomina samprajñAta-samAdhi

1:18 L’altre (tipus de samAdhi, es refereix a asamprajñAta-samAdhi) és on cessen (les fluctuacions de la ment) per la causa que comença en la pràctica constant en la qual només resten les impressions latents.






[1] SATYANANDA SARASVATI (2012): L’hinduisme, editorial Fragmenta; Barcelona 2012
[2] la traducció prové d’AGUD, Ana - RUBIO, Francisco (2000): La ciencia del Brahman: once Upanisad antiguas. Madrid; Trotta
[3] la nota d’AGUD&RUBIO apunta que segons la tradició, la darrera barrera és ahaMkAra
[4] aliment, alè o prANA, ment i discerniment, segons taittirIya-upaniSad 2.1-4
[5] yuktasya: LIT practica yoga
[6] una enumeració que Òscar PUJOL [PUJOL, Óscar - DOMÍNGUEZ, Atilano (2009): Patañjali, Spinoza. Pre-Textos Índika] afirma que té evident influència buddhista en correspondència a les tres tipologies de dolor del saMyuttanikAya (SN) 3.1.164


diapositiva 1; oriolcendra@yahoo.es
diapositiva 2


diapositiva 3
diapositiva 4



diapositiva 5
diapositiva 6