menú PROVA

Mobilitzar-nos? Sí però mai des de l'astúcia ni des de la ficció

Em sembla un error, un error greu, utilitzar la convocatòria d’una vaga general per donar cobertura a les mobilitzacions polítiques contra la sentència del judici a polítics i activistes empresonades pels actes derivats del referèndum de l’1-O. Em sembla una falta de respecte a la lluita i la conquesta dels drets laborals. Em sembla una banalització d’aquests drets.


Instrumentalitzar la seguretat per restringir drets civils i que legislar per restringir drets laborals són amenaces greus, contra les quals vull lluitar. Seria bo que els diferents interlocutors en la defensa de drets i llibertats fonamentals es posessin d'acord i definissin accions de llarga durada. Hi ha marges per a l'acord i estem a punt de perdre una altra oportunitat històrica

    1. Em sembla un error, un error greu, utilitzar la convocatòria d’una vaga general per donar cobertura a les mobilitzacions polítiques contra la sentència del judici a polítics i activistes empresonades pels actes derivats del referèndum de l’1-O. Em sembla una falta de respecte a la lluita i la conquesta dels drets laborals. Em sembla una banalització d’aquests drets.

    2. Joan Coscubiela posava el dit a la nafra: «el independentismo continúa jugando a la astucia y la ficción y sigue atrapado entre dos pulsiones: la supervivencia o el suicidio.». És evident que rera el moviment independentisme hi ha molts matisos però no és menys cert que la direcció política de l'independentisme (ERC, PDeCat, JxCat, CUP) continua atrapada en un relat en el qual astúcia i ficció hi tenen un elevat pes específic. (Recordeu allò de les «estructures d'Estat»?)

    3. Al meu entendre, la situació política a l’Estat espanyol és greu i justifica plenament una acció conjunta de les forces polítiques progressistes

  • És greu no només per l’empresonament de polítics i activistes catalans, per les càrregues policials de l’1-O o per la judicialització creixent de la política. És greu perquè el 2015 va aprovar-se l’anomenada «Llei Mordassa», la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOSC), una llei que restringeix els drets de llibertat de reunió, expressió i informació, que dóna cobertura legal a les expulsions «en calent» de persones, i que augmenta la discrecionalitat de les Forces de Seguretat en les seves intervencions relatives a la seguretat ciutadana i prescindeix de mecanismes independents de control i d’investigació d’abusos policials
  • Una llei que segons Amnistia Internacional s’ha usat de manera específica contra activistes que defensen el dret a l’habitatge o al mediambient i ha donat cobertura a 80 multes diàries contra la llibertat d’expressió arreu del territori espanyol (No es comptabilitzen les sancions imposades per les policies autonòmiques de Catalunya, Euskadi i Navarra) en aplicació de només dos dels seus articles, el 36.6 i el 37.4

    4. La situació de precarietat i pèrdua de drets laborals és també greu i justifica una convocatòria de mobilitzacions sindicals. La Llei de Reforma Laboral aprovada el 2012 amb els vots del PP i de CiU precaritza el mercat del treball, els drets de les treballadores i desmantellava el sistema de negociació col·lectiva.


  • Les modificacions dels procediments d'extinció del contracte de treball han comportat la supressió de garanties laborals i han obert la porta a acomiadaments i ajustos de plantilla, amb rebaixes substancials dels costos d'acomiadament i amb l'eliminació dels controls administratius i judicials
  • Alhora, la legislació ha afavorit la precarietat i l'acomiadament: les noves modalitats de contractes que inclouen la fórmula del període de prova permeten rescindir el contracte durant el primer any en qualsevol moment, sense motivació, compensació econòmica  ni cap control extern; també contribueix a la precarietat la possibilitat d'ampliar els límits d'edat del contracte de formació i encadenar-lo amb diferents qualificacions dins de la mateixa empresa


    5. Instrumentalitzar la seguretat per restringir drets civils i que legislar per restringir drets laborals són amenaces greus, contra les quals vull lluitar. I vull fer-ho amb totes les conseqüències. Per fer-ho cal teixir aliances i estratègies. No amb visceralitat. no amb aiguabarreig. Estic molt d'acord amb la reflexió que feia Artur Mas a primers d'octubre: «Quan es parla de parar el país, puc entendre que, si hi ha capacitat de fer-ho, es pugui fer com a resposta, però s'han de calcular bé les conseqüències dels actes. Quan dius que paralitzaràs el país, si l'endemà no passa res, i tampoc dos o tres dies després, els únics perjudicats serem nosaltres»
       
    6. Seria bo que els diferents interlocutors en la defensa de drets i llibertats fonamentals es posessin d'acord i definissin accions de llarga durada. Això vol dir tornar a la política i oblidar la visceralitat. Hi ha marges per a l'acord i estem a punt de perdre una altra oportunitat històrica.
       

Fonts i referències: 
  • Amnistia Internacional: España/Ley Mordaza: Una media de 80 multas diarias contra la libertad de expresión https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/espanaley-mordaza-una-media-de-80-multas-diarias-contra-la-libertad-de-expresion/ 
  • CCOO Efectos de la reforma laboral sobre los derechos de los trabajadores y trabajadoras: http://efectosreformalaboral.ccoo.es/libros/reforma/bienvenida.do 
  • EL PAÍS: La reforma laboral ya es ley con los votos del PP y CiU: https://elpais.com/politica/2012/06/28/actualidad/1340892149_211451.html 
  • Catalunya plural: Ley Mordaza, tres años de restricción de derechos a la libertad de expresión e información http://catalunyaplural.cat/es/ley-mordaza-tres-anos-de-restriccion-de-derechos-a-la-libertad-de-expresion-e-informacion/ 
  • LA VANGUARDIA: Artur Mas: “El Estado prepara el terreno para ilegalizar partidos independentistas” https://www.lavanguardia.com/politica/20191006/47837920849/artur-mas-estado-prepara-terreno-ilegalizar-partidos-independentistas.html
  • Joan Coscubiela: O es agua o es seca https://www.eldiario.es/zonacritica/agua-seca_6_870422964.html 
  • Oriol Cendra: Les meves mans, el meu cos, el meu capital: CCOO i el sindicalisme, claus en la construcció de la catalanitat https://www.vilaweb.cat/noticies/les-meves-mans-el-meu-cos-el-meu-capital-cc-oo-i-el-sindicalisme-claus-en-la-construccio-de-la-catalanitat/https://www.vilaweb.cat/noticies/les-meves-mans-el-meu-cos-el-meu-capital-cc-oo-i-el-sindicalisme-claus-en-la-construccio-de-la-catalanitat/ 
  • LOSC
    • Art. 37.4, sobre les “faltas de respeto o consideración cuyo destinatario sea un miembro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones de protección de la seguridad”
    • Art. 36.6 considera greu “la desobediencia o la resistencia a la autoridad o a sus agentes en el ejercicio de sus funciones, cuando no sean constitutivas de delito, así como la negativa a identificarse a requerimiento de la autoridad o de sus agentes o la alegación de datos falsos o inexactos en los procesos de identificación”

I sí, serà un món nou perquè voldrem que sigui nou i perquè aquest no ens agrada gens

I sí, volarem pel món perquè voldrem i tenim ganes de volar. I serà un món nou perquè voldrem, perquè aquest no ens agrada gens.

1-. 2014. Tres operacions contra el moviment llibertari. Una coordinada pels mossos d'Esquadra i dues per la Policia Nacional. Eren les operacions policials Pandora, Piñata i Ice. A Catalunya, l’operatiu l’integraven 700 agents dels Mossos d’Esquadra. 

2-. Aleshores (No fa més de 5 anys) no hi havia #tsunamis_democràtics*; tampoc no em sembla recordar que TV3 inventés un FAQS per parlar-ne dissabte sí i dissabte també. Més aviat al contrari: TV3 parlava d'una "Operació policial contra el terrorisme anarquista a Barcelona" i quan es va arxivar el cas "la televisió pública catalana va passar per sobre de l’arxivament i va ventilar la informació en un vist i no vist, sense rectificar-la públicament, malgrat haver anomenat terroristes a 11 persones sense una sentència judicial pel mig."

3-. No recordo catalans indignats. No recordo caixes de solidaritat. No crec que cap de les persones empresonades ni les que van aconseguir escapar-se de la repressió haguessin acceptat un sou públic. 

4-. Recordo que pel Conseller d'Interior de la Generalitat l'operació tenia "base suficient". I que el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, deia que "El terrorisme anarquista s'ha implantat al nostre país"

5-. Recordo que les advocades de la defensa no obrien TN, no participaven a les tertúlies de la Melero i no figuraven a les llistes electorals dels partits polítics.

6-. Recordo informació rigorosa i articles crítics amb l’operació policial: l'Andreu Barnils, des de Vilaweb; en Sergi Picazo, a Sentit Crític. També les redaccions de Diario.es, Público, El Punt-Avui o La Directa

7-. Sóc franc, sempre a risc d'equivocar-me molt. Conclusions precipitades:

8-. No crec que la nostra societat -la catalana- hagi guanyat en sensibilitat i qualitat democràtica de 2014 a 2019. 

9-. Pot ser que ens haguem acostumat tant a l'obediència i la subalternitat que només reaccionem quan ens toquen l'amo, el que ens mana, que és el que ens paga perquè li construïm i difonguem la seva pròpia hagiografia (O el seu martiriologi). Ja ens n’advertia l’Ovidi: Sí senyor! Té la raó senyor. Digui'm senyor. Molt bé senyor. Ja ho sap senyor, A disposar senyor, Sí senyor! Mani'm, senyor! Sí senyor! Que sí, senyor. Sí senyor! Re-sí senyor! Recontra-sí senyor! Senyor. No es preocupe, el senyor! No em fa mal el senyor! Endavant, senyor! Sí senyor. Visca el senyor! Vostè és l'amo, senyor! A les ordres, senyor! Sí senyor! Sí senyor! Que sí, senyor. Sí senyor! Senyor! Està content el senyor? Puc marxar ja, senyor? Gràcies, senyor. Gràcies, senyor!**

10-. També hi pot ajudar el fet que el 2014 la desobediència encara no estava de moda. No era "mainstream", per dir-ho fi. 

10.bis-. També pot ser que sigui més fàcil desobeir quan s'és majoria.

11-.  Fins i tot, podria ser que les minories molestem perquè esberlem aquell ideal (inconfessable) de la puresa absoluta. Allò de rica "i plena". Allò de l’Estat "propi"Però, és clar, n’hi ha que no el volem, un Estat, ni li desitgem a ningú; tossudament, amb una tossuderia que -ho entenc- molesta. Qüestions de les majories, suposo, que deuen tenir els seus problemes. D’això (De com en són, de molestes, les minories per a les majories) en parla Arjun Appadurai i té a veure amb les angoixes de la incertesa i d'allò incomplet***. 

Notes:

* Tsunami: onada lliure transoceànica de gran potència, produïda per una commoció sísmica, que en atènyer la costa adquireix dimensions gegantines de desenes de metres i té efectes catastròfics (DIEC)

** Ovidi MONTLLOR: Sí senyor, a l’Olympia de París.

*** "La globalización, como manera específica en que los estados, los mercados y las ideas sobre el comercio y el gobierno se han llegado a organizar, exacerba las condiciones de la violencia a gran escala debido a que genera una potencial colisión entre la lógica de la incertidumbre y la lógica de lo incompleto, cada una de las cuales tiene su propia forma y su propia fuerza. Como realidad ampliamente extendida en el mundo de los años noventa, las fuerzas de la globalización promovieron las condiciones para el crecimiento de la incertidumbre social a gran escala y para el incremento de la fricción de lo incompleto, lo uno y lo otro emergentes de la dinámica entre las categorías de mayoría y minoría. La angustia de lo incompleto (siempre latente  en el proyecto de pureza nacional completa) y la sensación de incertidumbre social relativa a las categorías etnorraciales a gran escala pueden dar lugar a una forma desenfrenada de mutua estimulación que se convierta en el camino hacia el genocidio" (Arjun APPADURAI: El rechazo de las minorías. Ensayo sobre la geografía de la furia. Tusquets Editores. 2007. p23)


URL de les fonts:
Sobre les operacions policials contra anarquistes:
. https://www.eldiario.es/politica/Pandora-Pinata-Ice-operaciones-terrorismo_0_807019760.html 
. https://www.radioklara.org/radioklara/?p=6335

Altres:
. Andreu Barnils: Terrorisme anarquista? Periodisme d'estat https://www.vilaweb.cat/mailobert/4224076/terrorisme-anarquista-periodisme-destat.html 
. Sergi Picazo: Per què els periodistes hauríem de fer servir la paraula terrorista amb comptagotes? https://www.elcritic.cat/opinio/sergi-picazo/per-que-els-periodistes-hauriem-de-fer-servir-la-paraula-terrorista-amb-comptagotes-13805 

acolorir el reflex: de viure i d'ignorar

Aprendre no té a veure amb adquirir informació sinó amb remoure la ignorància per cultivar aquell coneixement inefable que ja es troba, latent, dins nostre.

L’exterioritat i l’objectivitat no són la veritable naturalesa de les coses. La naturalesa de les coses és ésser. A tot allò que és exterior se li treu la intel·ligència (la consciència) atès que la intel·ligència no pot veure la intel·ligència, només pot inferir la seva existència.
(Apunts d'un viatge a Tamil Nadu. Amb la Griselda. Amb Svami Nityananda Giri i Svami Satyananda Sarasvati. Amb la presència viva de Sri Gnanananda Giri. Amb altres amistats. El 2009)


La Unitat aparenta multiplicitat de formes; aquestes són només el reflex de la Unitat. Les paraules i els conceptes són creacions mentals. No som els conceptes amb què pensem ni tan sols som la qualitat d’allò que percebem. Som el poder que resideix en la percepció i l’acció. Habitem més enllà de conceptes i paraules, a l’arrel de l’experiència pura.

Vull començar aquests apunts inclinant-me i expressant el meu respecte a Svami Nityananda Giri, que exposa amb la senzillesa de les persones sàvies l’essència del pensament no dual, explicat des de la perpectiva de l’Advaita Vedanta.

0.
(A manera de reflexió) El egoismo es ignorante. Construye «nosotros» y «ellos»; construye un «yo» separado con el que edificamos un mundo que da carta de naturaleza y objetiva la exterioridad. Después, a todo lo que es exterior le negaremos la inteligencia. Esto es filosofía y la filosofía no es especulativa. Vive en los noticiarios, cada día: a las personas que tienen formas de existencia que ponen en jaque a «nuestro» orden social, las quitamos de en medio en caso de que sea necesario. Sucede con niños marroquíes -a los que «nuestra» sociedad racista denomina MENA, Menores No Acompañados- o con personas a las que «nuestro» racismo califica de «ilegales» para negarles cualquiera de «nuestros» derechos y libertades. Separamos. Nosotros y ellos.

La exterioridad y la objetividad no tiene nada que ver con la verdadera naturaleza de las cosas. Heráclito hablaba del dios en términos de «dia noche, invierno verano, guerra paz, saciedad hambre; se transforman como fuego que, cuando se mezcla con especias, se denomina según el aroma de cada una» (B 67 HIPÓL., IX 10, 8). Esto es filosofía y la filosofía no es especulativa. Sirve para construir un mundo mejor. 

Llegará un día que desearemos volver a conectar con aquello de lo que nos separamos pero ya estaremos instalados al otro lado del espejo y «nuestro» deseo no será más que un vano intento de colorear el reflejo para embellecer el original. Creo que esto lo dijo Shankara, y tampoco es especulación filosófica: es la post-realidad.

1.
A vegades penso que d’alguna manera i en algun moment les religions (i les esglésies, per suposat) han patrimonialitzat l’espiritualitat i l’han despullada de tota la seva força ecumènica (en el sentit etimològic, de oikoumenikós 'de tota la terra habitada; universal'). Aleshores, en aquell mateix instant, esdevé un instrument que adquireix el poder d’esquinçar i escindir l’individu; i no només això sinó que l’incapacita per ser allò que ja és: una força viva connectada amb la totalitat. Així, començo aquests mots sobre separativitat amb dos apunts sobre indicis de pensament no dual a Occident: en la saviesa grega arcaica i en la paraula de Jesús

1.1
Heràclit, per exemple:

El déu: dia nit, estiu hivern, guerra pau, sadollament fam; es transformen com foc que, quan es mescla amb espècies, es denomina segons l’aroma de cada una (B 67 HIPÓL., IX 10, 8)[1]

Per a Heràclit, la unitat latent que sosté i reconcilia totes les dualitats és el déu, Logos o Zeus. Aquest principi de Realitat no-dual és compatible amb una consciència ordinària dual que necessita dividir artificialment la unitat en fragments per contemplar-los successivament i additivament. La ment només pot conèixer alguna cosa quan la contraposa a alguna altra: jo/no-jo, abans/després, dins/fora, etc.

És amb Aristòtil, en canvi, que neix el discurs que esdevé hegemònic del pensament occidental. A la Metafísica (IV,3,1005b, 20-30) Aristòtil formula el principi de no contradicció i, així,  redueix el Logos a la lògica, tot establint una línia d’aprehensió de la Realitat oposada a la d’Heràclit. Per a Aristòtil el principi de no contradicció no és una llei del procés perceptiu de la consciència i el pensament ordinaris sinó que esdevé una llei de la mateixa realitat.

1.2
A qui escolta la Paraula de déu, Jesús no li promet la salvació (mot que no existeix en arameu) sinó la HayyA, la vida. Jesús no és "el Salvador" sinó maHyAnA, "el que dóna la vida". La vida de què parla Jesús "ha trencat totes les fronteres creades artificialment per la nostra ment (entre vida i Vida; entre vida i mort. La vida i la mort són vida i mort ara i en el més enllà), fronteres que tornen a aixecar-se gràcies a les traduccions amb què ens han arribat els mots de Jesús. Així, hem optat per utilitzar el mot "salvar" quan s'atorga vida eterna a l'ànima de l'ésser humà i "viure" quan es concedeix vida a la persona morta. I fins i tot "sanar" quan es dóna salut al cos"[2]. En tots aquests casos, l’original arameu utilitza un mateix verb: viure.

Aquesta vida resideix arreu, aquí i allà, dins i fora. És el HailA, la força que habita en allò humà, infrahumà o diví, ja sigui per designar un poder espiritual o natural. No és un Poder diví del qual n'estan privades les coses i els éssers perquè déu no és quelcom exclusiu sinó que es comparteix amb l'existència. El HailA és déu mateix. De l'arrel HalA en deriva pshITtA. Les traduccions han utilitzat el mot com sinònim de "prodigi, miracle", però una anàlisi etimològica remetria més aviat al fet que el resultat de l'exercici d'aquest poder (o talent) per part dels individus culmina en la curació dels éssers humans (i no en el miracle). Possiblement, el hailA del Senyor estava en Jesús per sanar (Lc 5,17) el món més que no per salvar-lo.


2.
Per a Annamalai Svami[3] (p36): ‘el jiva (l’Ésser individual) prové de shiva, i a shiva és allà on ha de tornar’. Annamalai posa l’exemple de la la brasa i la foguera: el foc de la brasa s’apaga i perquè torni a cremar cal posar-la de nou al foc que fa que cremi. Seguint amb l’analogia, “en la separació no hi ha felicitat. Mentre el jiva es consideri un ésser a part serà incapaç d’experimentar felicitat, plenitud i pau. Aquesta existència a part prové de l’Ésser i ha de tornar-hi.


3.
Svami Krsnananda[4] es refereix al procés d’unió i separativitat en termes d’evolució i involució a partir del següent esquema:


En canvi, Occident -segueix Krsnananda- considera que l’espècie evoluciona d’un nivell inferior a un nivell superior en un moviment ascendent que és millora: de la matèria a la vida, de la vida a la ment, de la ment a l’intel·lecte. Aquest camí d’ascens no equival a un moviment ascendent d’acostament a la Realitat.


4.
L’aïllament de la part respecte al Tot és l’inici de la individualitat de les coses. Qualsevol consciència de separació respecte allò que es percep es denomina asmitA (o sentit de si mateix). El sentit d’existència pròpia separada de les coses es denomina egoisme.

L’aïllament respecte a la Totalitat (l’Absolut o el Suprem) ve acompanyat per la inversió de la percepció en què la totalitat se substitueix per la part. La part no percep adequadament la totalitat: l’objecte no conserva la seva naturalesa original quan el subjecte el contempla en l’espai i en el temps. L’univers, aleshores, apareix com un objecte exterior, material, desproveït de consciència.


5.
A tot allò que és exterior se li treu la intel·ligència (la consciència) atès que la intel·ligència no pot veure la intel·ligència, només pot inferir la seva existència. En altres mots, el principi que veu no pot ser vist. El món objectiu, doncs, apareix com una cosa exterior i, com a individus separats, volem rectificar aquest error amb el desig. Efectivament, el desig ens permet contactar i posseir les coses i recuperar així la unitat perduda però els desitjos no són més que intents de posseir reflexos ignorant l’original. La inversió perceptiva fa que vulguem acolorir el reflex, però Shankara ja ens diu que no es pot acolorir un reflex per embellir l’original. Conseqüentment els desitjos (que són sants en tant que són l’expressió de la voluntat d’unir-se amb totes les coses) acaben en frustració.

5.1
L’exterioritat i l’objectivitat no són la veritable naturalesa de les coses. La naturalesa de les coses és ésser. El yoga no és contace físic amb res. És una unió de l’ésser emb l’Ésser. Moure’s (en l’espai) cap un objecte és una actitud confusa de la consciència. El yoga ens diu que per conèixer una cosa cal ésser aquella cosa i no només mirar-la.

6.
L’aitareya upaniSad dóna lloc a un pensament subtil. Diu que quan es va afirmar la individualitat es va produir una catàstrofe: l’aïllament respecte a l’Absolut a causa de l’egoisme. Alhora, alguna cosa impedeix l’individu conèixer i ser conscient del fet de l’aïllament.

L’individu, segueix la upaniSad, és una part aïllada de l’Ésser Universal però no és qualitativament el mateix que Això: no tenim en la nostra ment ni una mínima fracció d’aquell pensament diví. Hem estat separats i al mateix temps hem deixat de ser qualitativament allò que érem en origen: l’aitareya upaniSad ho descriu dient que la fam i la set van apoderar-se de l’individu quan es va aïllar del Suprem. Aquesta gana i set, inicialment de naturalesa filosòfica, es van condensar per esdevenir la gana i la set de la nostra vida diària.




[1] HERÁCLITO: Los límites del alma. Fragmentos; Editorial Gredos, Madrid 2011
[2] Abdelmumin AYA: El arameo en sus labios (Fragmenta Editorial; Barcelona 2013). En aquest exquisit assaig, AYA s’acosta a la paraula de Jesús en la seva llengua originària, l’arameu, i no a través de les traduccions que ens han arribat.
[3] David GODMAN (2006): Últimas conversaciones con Annamalai Suami; Madrid, Trompa de Elefante SA
[4] Svami Krsnananda (1997): El yoga como ciencia universal; Madrid, Editorial Biblioteca Nueva SL

Un pagès, el culpable. Reflexions apressades sobre un incendi forestal

L'incendi de la Ribera d'Ebre crema sense control i pot arribar a afectar 20.000 hectàrees. Escric aquestes notes d’urgència quan no ho hauria de fer. Estic alterat. No pensaré ordenadament. He parlat i he enviat whatsapps a amistats que tinc a les àrees afectades.

Fa temps que procuro no escoltar les notícies. Mantinc la il·lusió de viure al marge de l’opinió dictada. Conec -hi he treballat massa anys- el poder dels comunicats oficials de premsa, directament proporcional a la docilitat del periodisme mainstream: institucions i grups corporatius imposaran la seva opinió sense cap mena de problema. Trobaran un boc expiatori. Ara com ara ja ens han repetit massa vegades que treballen amb la hipòtesi de l'autocombustió en un femer com a possible causa. Un pagès, el culpable.




  • No parlaran de les funcions ambientals de l'agricultura i la ramaderia, generadores de biodiversitat
  • No ens explicaran què fan (ni, menys encara, res del que no fan) els nostres polítics per evitar que en els darrers 10 anys, tanquin a Catalunya 2 explotacions petites i mitjanes al dia: en total, 6.800 finques menys
  • Seguiran alimentant la desafecció de la petita pagesia: a Catalunya, el 50% dels ajuts a la vinya i a la fruita dolça es concentren només en 10 empreses. Les més subvencionades són grans empreses agroalimentàries de vi i d’exportació de fruites. Codorníu, el Grup Actel, Freixenet o Lidl són els que reben més ajudes europees. Dit en altres paraules, el 19% dels perceptors reben el 79,83% dels ajuts públics. (Veure: De Freixenet als supermercats Lidl: a qui van a parar les subvencions milionàries de la UE al camp català)
  • Seguiran emparant-se en el lliure mercat per tal que dels 3,5€/kg de préssec que paguem a la botiga, el 49,1% del preu vagi a mans dels grans distribuïdors i el 29,8% al majorista mentre que els productors reben 0,5€ per kilo (un 19,4% del preu total). «A Catalunya, les tres grans cadenes de distribució -Mercadona, Caprabo i Carrefour- tenen prop del 60% del mercat de venda de fruita. Al llarg dels últims anys s’ha permès que aquestes empreses actuïn sense gaire control, i ara que es volen posar algunes propostes de regulació sobre la taula, ja tenen molta capacitat de poder i pressió política». (Veure: El préssec, un mal negoci només per al pagès). I la mateixa fal·làcia del mercat lliure servirà perquè per pagar al pagès el preu de l’avellana per sota del preu de coste: «Nosaltres comptem que per fer un quilo d'avellanes amb closca ens costa 2 euros i ens en paguen 1,5 euros, un preu molt per sota. Quan vas a la botiga, per exemple el compres a gra i a 20 euros el quilo, i aquest nosaltres el cobrem a 3,5 euros.» (Veure: «El mercat de l'avellana està intervingut, n'hi ha quatre que posen el preu»)
  • No parlaran de com combatre el despoblament rural. No parlaran del fet que les pensions mitjanes dels pagesos jubilats no arriben a 700€ ni que falten serveis mínims bàsics a unes zones rurals sense caixers automàtics o amb dificultats d’accés a la sanitat o a la cultura, com reivindicava Unió de Pagesos en la seva 3a assemblea del sector social de la Pagesia Gran a Cervera. (Veure: Unió de Pagesos reivindica una millora dels serveis bàsics a les zones rurals)
  • Potser mai ens explicaran que hi ha altres maneres de gestionar la propietat dels nostres boscos. Té sentit plantejar seriosament una gestió comunal? Els usos canvien. El seu valor també: el preu de la fusta pateix una paràlisi des de fa dècades i ja no és el principal valor d’aquestes terres. L’ús principal a hores d’ara és el recreatiu, la societat reclama espais de lleure al medi natural i l’oferta va articulant-se en forma de pistes d’esquí, de parcs de neu, de xarxes de senderisme i de cicloturisme, de rutes culturals i d’altres ofertes. Tot d’impactes per estudiar, doncs. Els positius: arribada d’ingressos a zones deprimides, creació de feina i fixació de població en un territori especialment castigat per la despoblació. I els negatius: abandó de la gestió forestal a mans privades, possibles sobrefreqüentacions o pèrdua de valors culturals. (Veure: El boscos comunals: la gestió d’un anacronisme). El 2016 l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i la Fundació del Món Rural proposaven la creació de la figura del Comú com a eina de governança i tenir en compte els nous usos turístics i d'infraestructures, a partir d’antigues formes d'explotació (pastures i aprofitament de fusta) adaptades als nous usos: els aprofitaments per instal·lació de pistes d'esquí, senderisme, recollida de bolets o estesa de línies elèctriques, per exemple, podrien proporcionar nous recursos econòmics a les comunitats de veïns. Caldria promoure canvis legals que substitueixin o millorin el concepte de veïnatge pel de vincle territorial, amb una graduació dels drets i deures segons el temps de residència, incloure a la regulació dels comunals els nous usos turístics o d'infraestructures, compensar als veïns per les figures de protecció que afectin els seus comunals. (Veure: Els Béns Comunals, un sistema d’organització del passat per gestionar el present)


De tot plegat, en parlarem algun dia? O seguirem obrint els TN amb en @Joan_BonaNit? Seguiran els nostres polítics eludint unes responsabilitats que, sentències del TC al marge, passen per governar amb mesures efectives? O continuarem instal·lats en els tuits, les guerres de pancartes, la queixa i la retòrica?

vestir de nuesa. El néctar de l'espontaneïtat

Vestir de nuesa. Notes_1
Parlar igual amb un rei que amb una llagosta 




L'avadhUta. Joc, nuesa i curiositat.

Tres aspectes de l'Absolut. El foli, de 1823 i atribuït a Bulaki, il·lumina el Nath Charit. L'autor s'estableix en la tradició Nath -que té orígens entre els segles V i X dC, segons les fonts- durant el breu regnat de Jodhpur (1803-43). "El què sorprèn d'aquestes imatges és la seva abstracció: l'espai daurat, les onades d'un oceà primigeni pintades en arcs concèntrics que s'extenen sense fi, cada una del mateix color, la tija i les fulles del lotus còsmic que emergeixen del melic de Vishnu.
Contemplar-les és transportar-nos al món sorprenent i surrealista del pensament" (B.N. Goswamy, 2016: The Spirit of Indian painting; Thames&Hudson, Londres)

Ben cert: Bulaki dibuixa aquell Absolut, que és Això i ho és Tot. Però sembla que s'oblidi del Joc de mostrar-se i desaparèixer, de desplegar-se amb alegria, una experiència que no pertany a ningú, a res que pugui separar-se del mateix fet de jugar. Ja no es tracta només de jugar, sinó de no ser altra cosa que joc que pren la forma de coneixement en les persones de saviesa. Un coneixement que arriba quan es dissol qualsevol traça de conceptualització i totes les parelles d'oposats inclosa la del jo individual amb el jo suprem (Del goraksha-paddhati). Perquè la persona sàvia és la que a vegades juga i d'altres renuncia, a vegades vesteix la seva nuesa o vesteix com un dimoni; pot semblar una reina o una persona educada o boja. I parla igual amb el rei que amb una llagosta o amb el vent (Adaptació lliure -molt lliure- del siddha-siddhAnta-paddhati)

*     *     *

Vestir de nuesa. Notes_2

A bhagavAn nityAnanda le preguntaron sobre su nacimiento en la tierra. "¿Qué puedo explicar?", respondió. "Vinieron dos cuervos; dos cuervos partieron"



The avadhUta, alone, pure in evenness of feeling, abides happy in an empty dwelling place. Having renounced all, he moves about naked. He perceives the Absolute, the All, within himself.
[avadhUta gItA (1,73); traducció de svami Ashokananda]

El avadhUta, con una firme igualdad del alma, viviendo en el templo sagrado de la Nada, va desnudo, sabiendo que todo es brahman.
[avadhUta gItA (1,73); traducció de Hari Prasad Shastri, versió castellana de Francesc Gutiérrez][Nota al peu 1]

No hi ha res a negar, no hi ha res a afirmar, no hi ha res a comprendre perquè mai no pot concebre's. Les persones ignorants queden atrapades en la fragmentació de l'intel·lecte; l'espontaneïtat és sempre indivisible i pura 

[sarahapAda, mestre buddhista del viii dC; traducció anglesa d'H.V. Guenther reportada per Georg Feuerstein]

*     *     *

Vestir de nuesa. Notes_1

L'avadhUta gItA, és un text inspirat en la tradició nAtha, escrit probablement entre els segles xiv i xviii. S'atribueix a dattAtreya [Nota al peu 2]El text posa en valor l'existència natural i espontània (sahaja), prèvia a qualsevol conceptualització, que es fonamenta en una experiència d'identitat (sAmarasya) amb totes les coses.

1
sAmarasya etimològicament: «unitat», «homogeneïtat»

Cuando la melodía da lugar al oído. A John Coltrane


i
Hay que estar loco para acusar de loco a quien anda buscando a dios por las calles, llamándole por su nombre, escudriñando esquinas y pucheros que delaten su presencia. ¿Qué nos ha pasado? Te prefería antes, cuando me hablabas el idioma del delirio. Me sentía más cerca de ti cuando me odiabas con todas tus fuerzas, las que ya no tenías, las de tu flaqueza, que entonces también era mía.

Coltrane no estaba loco cuando acabó su solo y su saxo empezó a tocar cuatro notas. No estaba loco cuando repitió estas cuatro notas 37 veces, en todos los registros posibles. Estaba absolutamente cuerdo cuando convirtió las cuatro notas en una frase, que empezó rota "...su-preme / a-love-su-preme..." hasta repetirla 19 veces. La lengüeta del saxo se había convertido en su propia lengua y no estaba loco. Coltrane no había perdido el juicio cuando renunció a su virtuosismo con el saxo y ya no quiso demostrar ninguna habilidad, limitándose a utililizar el instrumento que dios le había otorgado, su propio cuerpo, para hablarle y expresarle su amor.
Esto pasa a partir del minuto 5 de Aknowledgement, el primer movimiento de «A love supreme»
Enllaç a Acknowledgement
(Lo de las 37 repeticiones) y del minuto 6 (Lo de la frase)





ii

Poco a poco empezaste a ausentarte y aquella era una ausencia desconocida para mi. No era embelesamiento. No era enajenación. Era una ausencia presente. Allí estabas. Mirándome. Poniendo toda la polivalencia de tu ingenio en el diseño de canales, túneles y caminos que nos unieran. Antes nos uníamos desde los lugares, en la cercanía que nos proporcionaba saber que seguíamos estando allí. Por alguna razón empezamos a construir caminos, cada vez más caminos que se hizo imprescindible recorrer para encontrarnos. Ya no era el lugar desde el que nos sabíamos contiguos sino el camino lo que nos unía. Y, claro, los caminos crearon la distancia entre los lugares que habitábamos.
Un día pusiste dos chinchetas en un mapa. Tu eras la roja y yo la azul. Y después señalaste el barrio, la ciudad y el mundo. Te observaba señalando con el dedo índice. Acompañaste tu gesto con un abrir los ojos que te hizo consciente del existir, del asombro, acompañado de extrañeza y espanto, en el gran círculo de las cosas. Las chinchetas acrecentaron la distancia entre nosotros. En aquel momento entendí lo de los caminos. También intuí lo de las lenguas que explicaré en otro momento.



iii

No supe no mirarme en tu espejo, me vi, me confundí, nos confundimos demasiado, y ahora me toca hablar de los agujeros porque estoy agujereado. Existen, los agujeros, aunque no siempre duelan. Su veracidad se afirmó en el momento en el que la vista, el oído, los fluidos y el sonido decidieron habitar en ellos. Antes de los agujeros el árbol, su olor y la primavera eran la misma cosa. Ya casi no me acuerdo que cuando no los tenía tampoco sabía distinguir la diferencia entre primavera e invierno. Una y otro sucedían, simplemente. Después cambiaron las cosas. Quiero decir que la mirada y el oído marcaron una dirección y crearon lo de dentro. Y la lengua dio nombre a lo sustantivo y lo puso afuera, que es la dirección en la que también se vertieron los fuidos. Y nombrando lo sustantivo me apresuré a negar lo insustancial, que habitó en el reino de la trivialidad y la caída. Y delimité lo oscuro y las sombras, que se escondieron adentro. Y yo, claro, me aferré a lo sustantivo para sobrevivir a aquel naufragio. No había ninguna otra señal ni cartografía disponible.

iv
Lo de los agujeros no tiene nada que ver con la plenitud de lo vacío, con cuya energía proyectada al inicio y al final de cualquier acto éste deviene vacío y entonces la persona misma, la que pronuncia el silencio o la que besa el viento, adquiere una forma vacía. Éste es el vacío que permite que las cosas ocurran. Coltrane se desvaneció en el vacío que expandió justo antes de que su tenor emitiera cualquier nuevo sonido. Sin nada para alcanzar tampoco tenía a su alcance algo que no-obtener: la fuerza de este vacío se opone a la fuerza del agujero porque son de naturalezas diametralmente opuestas.

Hay una flor. Y para disfrutar su propio dulzor y aroma, la flor se convierte en abeja*. Éste es el juego. Como las flores yo sólo quería -y quiero todavía- aprender a jugar. Lo decidí ayer cuando me di cuenta de que me había tomado lo de vivir como una tarea demasiado urgente y enfermé**. Te lo comenté y te lo tomaste mal. Tú estabas perfeccionando tu maestría y aprendiendo un nuevo idioma para acceder al conocimiento y para ello debías olvidarte de ti. Quizás a tus ojos mi imprudente cariño a lo efímero me descalificaba para lograr tocar alguna tecla de lo eterno. Quizás entendiste que con el juego yo quería probar los límites para equivocarme y por ello me insultaste. No entré en detalles y callé que lo único que intento es apegarme al mundo y a sus ritmos. Y reír, reír aunque sólo sea un poco, pero la risa tampoco está en tu vocabulario. En tu léxico sólo cabe la huida, el rechazo y una determinación insultante en la creencia de que es posible separar el pensamiento y sus palabras de lo vivido: la vía de la liberación sólo te puede llegar de la sanación emocional señalando la debilidad con sus índices, síntomas e indicadores para encontrar respuestas perfectamente pautadas. Y yo creo que sólo deseo aprender a jugar como el agua juega consigo misma sólo porque le apetece tomar la forma del oleaje***. Aunque quizás sea al revés: si eres tú quien juegas, ¿qué hago yo?

* La fragancia se transformó en nariz, la melodía dio lugar a los oídos y el espejo se conviritó en ojos para contemplarse. La suave brisa se hizo fina piel, la cabeza se tornó flores de nardo de fascinante aroma (...) Las flores tomaron forma de abeja,las muchachas se tornaron muchachos y los somnolientos adoptaron la forma de camas en las que yacer. La vista se tornó en objetos maravillosos. (JÑANESHVAR: AmritAnubhava, ix, 1-5)
** Hablo, por cierto, de las enfermedades de los humores o de los rincones del alma o del hueco del corazón, no de las otras
*** UTPALADEVA: comentario al Shivadrishti i,38. Citado por FIGUEROA, Pensamiento y experiencia mística en la India, p230

vi
Quisiera no dejar rastros pero sólo los ángeles se paran a mirar antes de dejar sus huellas*. Yo no tengo alas y además los años me han cansado ya de tantos senderos y vericuetos. Hay huellas pero no hay nada oculto en ellas. Tampoco hay sombras ni sombras en las sombras de los árboles que delimitan el camino. La apariencia, el aspecto de ser alguna cosa es la cosa misma en todo su esplendor, expresándose con toda la belleza que es capaz de mostrar que es la belleza en su totalidad. Yo soy belleza, tú eres belleza, la sombra es belleza. Nosotros también lo somos. Y ellas. Nadie se oculta detrás de la belleza porque no hay apariencia ni disfraz. No hay canon posible. No hay posibilidad de medir ni comparar bellezas. Hay cosas que se manifiestan ocultándose y no porque haya nadie escondido en algún sitio detrás o más allá de la ocultación. Y es belleza manifestarse de esta forma. Y de cualquier otra. Sí, en mi idioma sólo cabe lo bello. Y bello lo es todo.

* TALK TALK (1986): Living in another world.
Enllaç a Living in another world
"When I see tenderness before you left (forget)/ That even breaking up was never meant (forget)/ But only angels look before they tread (forget)/ Living in another world to you"

y vii
Coltrane había escrito un poema. Y cogió de nuevo el saxo. Entonó Psalm, el cuarto movimiento de «A love supreme». Las dos primeras notas son «A» y «love» y les siguen notas como sílabas «su-preme-I-will-do-all-I-can-to-be-wor-thy-of-Thee-oh-lord-it-has-to...» y así siguió hablando con dios. Las melodías que pronuncia con el saxo reproducen fielmente aquel poema.



Necesité un intérprete para aprender la lengua de Coltrane*. Si hubiera estado atento, habría sabido lo que Coltrane decía desde su primera exhalación. Entonces me di cuenta de lo alejado que había estado de todo lo que es importante: deseando la curación lo único que hacía era enraizar mi enfermedad. Descubrí entonces que no hay una vida verdadera distinta de la vida real a pesar del apocalipsis enunciado por los sacerdotes del alma y los de las células. Y descubrí que al señalar -con nuestro índice o colgando etiquetas con nuestras chinchetas- empezamos a hablar una lengua que nos aleja del mundo y este alejamiento altera todas nuestras funciones e impulsos vitales. Con aquel gesto en apariencia trivial de determinar las cosas con la punta de nuestro índice ponemos nuestra mano -aquel órgano otrora maravilloso sin el que nuestra mente seguría anclada en sí misma, inespecífica y sin claridad alguna- ponemos la mano, digo, al servicio de un asombro y perplejidad que no existían anteriormente. Y así, con el asombro, abandonamos lo que de natural había en nosotros porque ya no manipulamos lo conocido ni lo desconocido sino que nos limitamos a rubricar la claridad de un enigma irresoluble en su conjunto. Sobre aquella antigua naturaleza de lo tangible inventamos una naturaleza nueva en la que construimos un mundo nuevo, con nuestros hogares y nuestras carreteras a través de las que hilvanamos nuestras vidas. Lejos, cada día más lejos, nos instalamos de lleno en este nuevo mundo del que ya sólo podemos huir. No nos queda otra salida.

vii-anexo
A Love Supreme. John Coltrane. Diciembre de 1964
* Enllaç a Psalm, amb la transcripció del poema sincronitzada

I will do all I can to be worthy of Thee O Lord. / It all has to do with it. / Thank you God. / Peace. / There is none other. / God is. It is so beautiful. / Thank you God. God is all. / Help us to resolve our fears and weaknesses. / Thank you God. / In You all things are possible. / We know. God made us so. / Keep your eye on God. / God is. He always was. He always will be. / No matter what...it is God. / He is gracious and merciful. / It is most important that I know Thee. / Words, sounds, speech, men, memory, thoughts, / fears and emotions – time – all related ... / all made from one ... all made in one. / Blessed be His name. / Thought waves – heat waves-all vibrations – / all paths lead to God. Thank you God.

His way ... it is so lovely ... it is gracious. / It is merciful – thank you God. / One thought can produce millions of vibrations / and they all go back to God ... everything does. / Thank you God. / Have no fear ... believe ... thank you God. / The universe has many wonders. God is all. His way ... it is so wonderful. / Thoughts – deeds – vibrations, etc. / They all go back to God and He cleanses all. / He is gracious and merciful...thank you God. / Glory to God ... God is so alive. / God is. / God loves. / May I be acceptable in Thy sight. / We are all one in His grace. / The fact that we do exist is acknowledgement of Thee O Lord. / Thank you God. / God will wash away all our tears ... / He always has ... / He always will. / Seek Him everyday. In all ways seek God everyday. / Let us sing all songs to God / To whom all praise is due ... praise God. / No road is an easy one, but they all / go back to God. / With all we share God. / It is all with God. / It is all with Thee. / Obey the Lord. / Blessed is He. / We are from one thing ... the will of God ... thank you God. / I have seen God – I have seen ungodly – / none can be greater – none can compare to God. / Thank you God. / He will remake us ... He always has and He always will. / It is true – blessed be His name – thank you God. / God breathes through us so completely ... / so gently we hardly feel it ... yet, / it is our everything. / Thank you God. / ELATION-ELEGANCE-EXALTATION / All from God. / Thank you God. Amen.

viii
Material citado y parafraseado

COLTRANE, John: A Love Supreme. Impulse!

FIGUEROA, Óscar: Pensamiento y experiencia mística en la India. El AmritAnubhava de Jñaneshvar: un caso ejemplar. Fondo de Cultura Económica. ISBN 978-968-16-8288-0

JÑANESHVAR: AmritAnubhava. Sublime experiencia de unidad. Traducción de Alejandro Arrese. Etnos Índica. ISBN: 84-87915-04-3

KAHN, Ashley: A Love Supreme y John Coltrane: La historia de un álbum emblemático. Alba Editorial, ISBN: 978-84-8428-202-0

SLOTERDIJK, Peter: Extrañamiento del mundo. Traducción de Eduardo Gil Bera. Pre-Textos, ISBN: 84-8191-213-1

TALK TALK: The colour of spring. EMI

vijñAna bhairava tantra. Edicions comentades per Svami Lakshman Jo (Indica. ISBN: 81-86569-35-9) i Jaiadeva Singh (Motilal Banarsidass. ISBN: 81-208-0820-7)













Taller de meditació. De la serenitat a la introspecció



A la meditació hi arribem sovint a través de serenitat. I la serenitat s'aprèn.

L'absència de serenitat és un obstacle per a la meditació. Per això, en molts dels tractats clàssics del ioga trobem un sistema de vida integral que mena a la calma a partir d'una conducta no perjudicial (no fer dany d'acció, paraula, pensament), el compromís amb la pràctica i l'autodomini que s'obté pel fet de relacionar-nos amb objectes, pensaments i persones sense el desig de posseir-los ni de rebutjar-los. Aquest és un dels camins cap a la meditació.

Com fer-ho? Practicarem la meditació i proposarem algunes pràctiques del ioga que tenen per objectiu afeblir les afliccions i facilitar estats contemplatius i de serenor.

a. A qui es destina aquest taller?
A tota persona que estigui interessada o tingui curiositat per conèixer aspectes teòrics i pràctics de la meditació que s'escplica als yogasUtra, i a persones interessades a reafirmar i aprofundir aspectes de la seva sadhana o pràctica personal. A estudiants i a professionals del yoga